L'estructura bàsica dels polièter poliols és una cadena o polímer ramificat format per la connexió de múltiples unitats repetides d'òxid d'etilè (EO), òxid de propilè (PO) o òxid d'etilè butà (BO) amb àtoms d'oxigen com a ponts. A l'estructura molecular, conté molts grups actius hidroxil (-OH), que el converteixen en un intermedi reactiu extremadament important en la síntesi de polímers. A causa de la baixa energia de cohesió de l'enllaç èter (-O-) i l'estructura flexible i la fàcil rotació, els materials preparats amb poliols de polièter mostren un compliment de baixa temperatura, una bona resistència a la hidròlisi i un excel·lent flux i miscibilitat durant el processament. A més, depenent de l'agent de partida, els polièter poliols poden tenir diferents formes físiques i propietats químiques i són adequats per a una varietat d'aplicacions, especialment en la preparació d'escumes de poliuretà, recobriments, adhesius i productes elastòmers.